16.212 plaques
al Pla de la Torre

No la posa sobre teulades. La posa sobre camps: 16.212 plaques d’estructura fixa i 48 inversors, escampats per sis parcel·les rústiques del Pla de la Torre, a cavall dels dos termes municipals. Per treure’n el corrent, obre una línia nova de 25 kV i 2.869 metres, en nou trams, fins a la subestació SE ROFEICA.

Ho tramita la Direcció General d’Energia de la Generalitat, i demana cinc coses alhora: autorització prèvia, autorització de construcció, declaració d’utilitat pública —que permet imposar servituds forçoses sobre finques d’altra gent—, autorització per actuar en sòl no urbanitzable, i avaluació d’impacte ambiental.

Què hi viu

El bosc propi d’aquests vessants és l’alzinar amb marfull. El que hi queda avui és un mosaic: camps de cereal de secà, marges sense llaurar i clapes de pineda de pi blanc i de pi pinyer, amb alguna alzina i algun roure entremig. El document hi identifica tretze hàbitats de Catalunya i cinc hàbitats d’interès comunitari —3270, 6220*, 92A0, 9340 i 9540—: de tres d’ells el mateix document diu que no són prioritaris; el 6220*, els prats mediterranis rics en anuals, porta l’asterisc amb què la directiva europea marca els que sí que ho són.

La planta no cau dins de cap espai natural protegit. Això el document ho diu, i és cert. Però cau enmig d’ells: el recinte està envoltat per l’hàbitat d’interès comunitari de pinedes mediterrànies (HIC 9540); a uns 700 metres a l’est hi ha les Valls de l’Anoia, espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000, declarat ZEC i ZEPA; i tant la planta com la línia són a dins d’una àrea d’interès faunístic de l’àguila cuabarrada, la 1.012.

De fauna, al quadrant de referència s’hi han citat 196 tàxons; de flora, 27 de rars, endèmics o protegits —el grèvol i el teix, entre ells—. El mateix document adverteix, honestament, que aquestes llistes surten de quadrats de 10 × 10 km i que no volen dir que cada espècie sigui al camp: són context, no inventari.

El que sí que és d’aquí és l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata). El mateix estudi del promotor explica què li passa: a Catalunya va caure de 85-90 parelles als anys setanta a 64-65 l’any 2000, el 2020 se’n van censar 80-84, i pateix una mortalitat adulta del 10-15 % anual quan en una població sana seria del 4-5 %. La planta i la línia són dins dels kernels del 90 %, 95 % i 99 % de l’espai vital d’una parella radioseguida, i per això calen mesures compensatòries sobre unes 32 hectàrees. Quines? El seu propi estudi ho deixa obert —«en el moment actual és difícil establir quines seran les mesures compensatòries a aplicar»— i proposa, de moment, amollar perdius i posar colomars perquè l’àguila hi tingui què caçar.

I qui diu quina és la primera causa de mort d’aquesta àguila a Catalunya és aquell mateix estudi: els accidents amb línies elèctriques, per electrocució i per col·lisió. El que el projecte porta a aquesta àrea són 524 metres de línia aèria sobre suports.

Què s’hi perd

La taula d’emissions del propi document posa xifra a l’obra: 143.077 m² de «desbrossament i/o treballs de tala». No és una part del recinte — és tot el recinte tancat, la superfície sencera. A sobre, la tala d’arbres, i aquí el document no es posa d’acord amb ell mateix: el text parla d’«uns 215» arbres i la taula del costat n’escriu 86, amb un total de CO₂ que només surt si en són 215.

Després hi ha el que no s’acaba mai. La franja de 25 metres de baixa càrrega de foc al voltant dels camins de la planta sí que afecta l’hàbitat d’interès comunitari de pinedes: ho reconeix el document, i per això admet que caldria compensar-lo com a mínim 1:1. Els suports 1, 2, 3 i 4 de la línia queden dins d’aquest mateix hàbitat, i s’hi sobrevolen 400 metres que obliguen a obrir —i a mantenir per sempre— un corredor sense arbres: aclarides fins a menys de 150 peus per hectàrea, esporgada de les branques baixes i neteja de vegetació seca cada any.

I el tancat. És una tanca cinegètica: deixa passar la fauna petita i deixa fora el senglar, la guineu, el cabirol, el teixó i la fagina. Catorze hectàrees i mitja que deixen d’existir per als mamífers mitjans i grans. El document ho presenta com un avantatge —els ocells i els micromamífers hi podran criar sense depredadors—, que és una manera d’explicar-ho.

Val la pena fixar-se en com queda tot això valorat. A la taula resum del document, l’impacte més greu que s’assigna a res és «moderat», i només en fase d’obres: sòls, vegetació, fauna i paisatge. En fase d’explotació, tot és «compatible» o «positiu». Amb aquesta valoració, el promotor conclou que el projecte no s’ha de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental ordinària. Ho conclou ell.

El foc, segons el mateix document

Aquí val la pena aturar-se. El document ambiental porta un annex sencer, el Pla de prevenció d’incendis forestals. I diu dues coses oposades sobre el mateix, amb tres pàgines de diferència.

«Els municipis de la Torre de Claramunt i la Pobla de Claramunt estan declarats com a zona d’alt risc d’incendis forestals durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre.»

Pla de prevenció d’incendis, pàg. 3 · marc legal

«L’àmbit més proper a la planta solar fotovoltaica Rofeica Hibridación no es troba dins de cap perímetre de protecció prioritària […]. Els termes municipals de la Torre de Claramunt i la Pobla de Claramunt no tenen un alt risc d’incendi durant el període comprés entre el 15 de juny i el 15 de setembre.»

Pla de prevenció d’incendis, pàg. 6 · avaluació del risc

Mateix annex, mateix decret, mateixes dates, conclusió contrària. I la memòria principal es posa del costat de la primera: hi diu que segons el Mapa de Protecció Civil la Torre de Claramunt té perill alt i vulnerabilitat molt alta davant del risc d’incendi forestal, que la Pobla té perill alt i vulnerabilitat alta, i que en aquest sector s’identifica el perímetre de protecció prioritària d’Ancosa-Montagut-Miralles-Queralt — el mateix que l’annex diu que no hi és.

N’hi ha una altra, més petita i més estranya. El pla obliga a tenir mitjans d’extinció permanents a l’obra «almenys en el període considerat de perill», i tot seguit el situa entre el 16 d’octubre i el 14 de maig: justament els mesos que no són l’estiu que ell mateix acaba de declarar d’alt risc. I entre les feines de manteniment de les franges hi proposa «analitzar la possibilitat d’utilitzar herbicides i retardadors del creixement vegetal», mentre un altre annex ven la planta com un espai lliure de fitosanitaris, amb ruscs de mel i sembres per als pol·linitzadors.

El pla sí que admet una cosa: als marges del recinte, on hi ha els matollars i les clapes de bosc, «el risc d’incendi s’incrementa a alt», i el tram aeri entre els suports 3 i 4 és dins d’una zona de risc alt. Tot plegat és de novembre del 2025: vuit mesos abans que el foc del 6 de juliol del 2026 cremés 225 hectàrees entre Carme i la Pobla i confinés 33.000 persones. El document que avalua el risc d’incendi d’aquesta planta no en sap res.

Com s’ha mesurat tot això

L’annex 7 es titula «Estudi de l’avifauna durant el seu cicle vital anual». El cicle vital anual es va observar un dia: el 2 de maig del 2024, en set punts de mostreig de mitja hora cadascun. En van sortir 92 registres de camp; els altres 124 de l’estudi són un buidat de la base de dades d’ornitho.cat. El propi informe ho diu a la primera pàgina de metodologia: «per requeriments del client, l’estudi s’ha fet mitjançant una visita de camp».

La conclusió d’aquella jornada és que a les parcel·les no hi ha espècies sensibles ni gaire riquesa faunística. Pot ser cert. Però el mateix informe explica per què: «tots els boscos de l’àmbit d’estudi tenen el sotabosc net, desbrossat, pel que la manca d’arbustos configura una pobresa patent a nivell ornitològic». És a dir: la pobresa del lloc —que en bona part és resultat de com se’l manté— acaba servint d’argument per ocupar-lo.

L’estudi de fauna, el de l’àguila, avalua 1.730 metres de línia i en deixa fora 1.139, els que aprofiten traçat ja existent. L’exclusió té sentit, però convé saber-la quan es llegeixin les conclusions. I els dos estudis, el de fauna i el d’avifauna, són de maig del 2024: dos anys abans de l’incendi i del tràmit.

Tot aquest apartat surt del Document ambiental de Rofeica Energia SA (novembre del 2025, 665 pàgines): hàbitats i fauna, apartat 3.3; impactes sobre vegetació i fauna, apartat 5.2.3; taula resum i conclusió sobre l’avaluació ordinària, apartats 5.4 i 8; desbrossada i arbres, taules 10 i 11; mesures i plantacions, apartat 6.3. Annex 3, Pla de prevenció d’incendis forestals (les dues citacions, pàg. 3 i 6). Annex 4, proposta de millora de la biodiversitat. Annex 6, Estudi faunístic (Claudi Racionero, maig del 2024). Annex 7, Estudi de l’avifauna (Vittorio Pedrocchi Rius, maig del 2024). Dades de l’incendi: Agents Rurals via Nació Digital i VilaWeb, 06.07.2026.

No estem en contra de les energies renovables. Fa falta descarbonitzar, i l’Anoia haurà de fer la seva part. El que diem és una altra cosa: que això no es pot fer de qualsevol manera, en qualsevol lloc i sense preguntar a ningú.

«No estan en contra de les energies renovables. Ben al contrari, entenen la necessitat d’avançar cap a un model energètic més sostenible. Però es pregunten com és possible que aquest projecte es vulgui implantar precisament en aquests terrenys i no en indrets ja artificialitzats.»

Veïns de la Torre Baixa · La Veu de l’Anoia, 16.08.2026

També reconeixem el que el projecte té a favor, perquè amagar-ho no ens ajudaria: es penja d’una subestació que ja existeix, no demana una línia d’alta tensió nova de quilòmetres, i 9,6 MW no és un macroparc. El problema no és la tecnologia. És on, quan i com.